El Miquel acabava de fer 5 anys ( finals de desembre / 2010 ), i en una ” foto ” de Nadal ens vam fixar que desviava els ulls . De seguida el vàrem portar a l´oftalmòleg, que ens va confirmar que efectivament tenia un estrabisme , a més d´una hipermetropia important en els dos ulls , i que l’havíem de començar a tractar amb oclusions amb parxes ( pegats ) amb una pauta establerta ( uns dies un ull, i uns altres dies l´altre ull ) i havia de començar a portar les ulleres corresponents . Al començament havia de portar el parxe tot el dia, només li trèiem per anar a dormir, a part lògicament de les ulleres.
Estàvem preocupat per l´adaptació del nostre fill, però el Miquel ens va sorprendre gratament, i des del començament i amb els mimos i el reforçament positiu de la família , ho va tolerar molt bé : va ser un ” pirata ” molt valent.
A partir de llavors l’havíem de portar a fer revisions cada 2-3 mesos, amb una previsió inicial de fer oclusions als ulls durant aproximadament un any i mig o dos anys ( segons les revisions ). Com que era un gran canvi pel Miquel, la veritat que durant les primeres revisions vam estar molt preocupats (no sabíem si tot anava bé o no, si ho estàvem fent bé , si el Miquel veia correctament, i molts més dubtes…), inclús anàvem a la visita abans del temps establert.
En una de les primeres revisions, vam conèixer a la Coral (com a optometrista) , que va tornar a revalorar al Miquel de manera molt complerta i va ajustar la graduació i la pauta d´oclusió dels ulls . Ens va oferir la possibilitat de fer una teràpia visual intensa , per a intentar millorar la visió del nostre fill. Ho vàrem comentar amb el nostre oftalmòleg i ell també ens va animar a probar-ho, donat que tenia plena confiança amb la Coral ( per la seva àmplia experiència com a optometrista, especialitzada en aquest tipus de problemes visuals amb els nens ).
Vam començar la teràpia visual a mitjans de març/ 2011. Des de llavors, el Miquel fa revisions cada dues setmanes , i cada dia ha de fer uns exercicis (terapia visual) segons les pautes que en les revisions ens va donant la Coral. Tot i que de vegades li costa una mica (sobretot després de fer alguna activitat física important ,o quan està molt cansat), s´ha adaptat molt bé a fer aquests exercicis ( de fet només són aproximadament 10 o 15 minuts cada dia ). La Coral ens va insistir en la importància de fer-ho cada dia, perquè era la única manera de millorar realment amb aquesta teràpia i d´aquesta manera anar adaptant els exercicis ( cada 15 dies, en les revisions ) segons les seves millores; i així ho hem estat fent ( amb alguna excepció puntual, quan el veiem molt cansat ). A més a més , la Coral, li ha corregit la graduació de la seva hipermetropia en diferents ocasions, quan ha estat necessari, fet que ens ha donat una tranquil·litat molt gran perquè vèiem que tot estava controlat. El temps no ha estat un problema i quan hem tingut dubtes o preguntes, tot han estat facilitats, amb molta paciència i gran comprensió.
Quin és el resultat ? ESPECTACULAR. Des de llavors , en aproximadament 5 mesos , el Miquel ha guanyat una “ barbaritat “. Ja fa dos mesos, que no necessita les oclusions amb parxes als seus ulls, ja que que el seu estrabisme es corretgeix molt bé amb ulleres bifocals. Les millores que ha aconseguit , són molt evidents, tant a nivell visual com de coordinació motora, agilitat i equilibri . Això ha fet que tingui molta més seguretat i confiança en ell mateix, pujant la seva autoestima.
Així doncs, com comprendreu, només ens queden paraules d´agraïment , en veure que el nostre tresor es troba en bones mans, i que gràcies a les atencions, seguiment i consells de la Coral, el Miquel veu millor el mon i és més feliç.
Moltes gràcies,
Els pares del Miquel.
30 d´agost de 2011.