Hola, em dic Zoe i tinc 6 anys. Els meus pares em van portar a l’Hospital de Granollers, a través de la meva pediatra, perquè es van adonar que de tant en tant girava l’ull cap a fora i jo no m’adonava.
Després d’algunes visites a l’Hospital els hi van dir als meus pares que m’havien d’operar l’ull. Els pares van preguntar en què consistia l’operació i si no podien provar abans algun altre tractament alternatiu, però aquell metge va explicar que l’operació era la única possibilitat de posar bé el meu ull i que m’haurien de dormir totalment per tallar una trosset de múscul de l’ull i col·locar-lo al seu lloc. El metge va dir als pares que no es preocupessin, que molts nens i nenes que es troben en aquesta situació, passen per l’operació i no passa res.
Els meus pares no van quedar conformes amb la proposta del doctor i van començar a buscar alternatives a l’operació. Van preguntar a altres professionals, a pares i a mares de l’escola, a veïns i a veïnes,… fins que vam arribar a un centre que es diu Neival a Granollers. Ens va atendre la doctora Coral Ruiz, que em va fer moltes proves durant una estona molt llarga, vaig acabar molt cansada, la veritat. Parlava amb el pare i la mare, que m’acompanyaven en tot moment.
A partir d’aquell dia vaig començar un viatge acompanyada de la Coral i la resta de l’equip que em miraven els ullets molt sovint. A casa, amb el pare i la mare, feia exercicis amb els ulls cada dia, alguns eren més difícils que d’altres, però jo m’esforçava perquè percebia que allò era molt important. Inclòs podia fer exercicis amb jocs de taula molt divertits amb la meva germana.
Durant aquest viatge he portat ulleres amb vidres diferents i els pares em van deixar triar el color de les ulleres. Quan les vaig portar a l’escola vaig explicar als meus companys i companyes perquè les havia de dur durant un temps tan curt i els hi va semblar molt interessant.
Cada vegada que anava a visitar-me em felicitaven i em regalaven adhesius molt bonics, que he anat col·leccionant a una carpeta amb el meu material per treballar.
Després d’uns quants mesos la Coral m’ha ha dit que com he treballat tant, puc descansar un temps d’exercicis.
Els meus pares m’han tornat a portar a l’Hospital de Granollers i allà em diuen que he millorat tant que no cal que m’operi l’ull!!
Tant Neival com la meva família m’han ajudat durant tot aquest temps a ensenyar al meu cervell a posar bé els ulls. Em diuen que estan molt contents/es de tot el que m’he esforçat i que he millorat moltíssim.
Li agraïm molt a la Coral i a tothom de Neival la seva professionalitat, la dedicació, el coneixement, la confiança i la cura i l’amor amb el que m’han tractat tot aquest temps i sobretot, per estalviar-me passar per una operació quirúrgica que mai he necessitat.
Salut i gràcies!
Zoe i família